Lents de contacte de colors

L'Helena ha escrit un article sobre la moda de les lents de contacte de colors a Corea. M'ha agradat, així que us el deixo enllaçat perquè li feu un cop d'ull i us entrin algunes esgarrifances!

Les Corees en conflicte

No és que no hi hagués conflicte abans, de fet fa més de 50 anys que dura. Però recentment la tensió ha augmentat en els darrers mesos, i especialment des de la setmana passada, quan dimarts hi va haver un atac per part de Corea del Nord.

No és que tingui gaire accés a fonts oficials, però estant a Seül puc notar com es respira la situació o com ho viuen els coreans.

Aquí teniu un article per LaVanguardia.es que vaig escriure el mateix dimarts.

Per tots aquells que es preocupen i pateixen per si entrem en guerra: Poca gent creu que esclati una guerra, no interessa a cap de les dues parts, però sembla que la tensió durarà uns dies. Avui diumenge, precisament comencen unes maniobres militar de l'exèrcit de Corea del Sud en aigües molt properes a la frontera marítima amb Corea del Nord, sembla que la tensió augmenta.

Ja veurem com acabarà. Jo seguiré informant mentre les condicions m'ho permetin!

Colors de tardor - Autumn colors - 단풍

A Corea les estacions de l'any estan molt ben diferenciades. Passada la calor de l'estiu, a principis d'octubre, ja es poden veure com les fulles dels arbres van canviant de color. Els boscos es tenyeixen d'una àmplia gamma de colors càlids i més tard els carrers semblen una catifa feta de fulles grogues, taronjes, vermelles i marrons.

Els parcs i jardins de Seül no són una excepció, i agafar un dia la càmera de fotos i sortir a capturar la bellesa de la naturalesa per mi és una manera de gaudir d'aquesta ciutat.

Aquesta vegada vaig anar prop de la uni. A la zona de Uireung, on hi ha les tombes del rei Gyeongjong i la reina Seonui. Les tombes estan situades en dos monticles separats, situats en un petit turó al voltant del qual hi ha una ruta enmig del bosc i des d'on s'acaben tenint unes bones vistes de la zona nord-est de Seül.

I el millor de tot és que tot i que Uireung és considerat patrimoni de la humanitat, no és una zona turística ni popular, de manera que es pot gaudir d'un passeig tranquil i allunyat de l'estrès de la ciutat.

---

In Korea, seasons of the year are easily noticeable. Once the hot summer ends, when october starts we can start seeing how the tree leaves change their colors. Forests dye into a wide range of warm colors and some days later, the streets look like yellow, orange, red and brown carpet.

Parks and gardens in Seoul are not an exception, and take the camera and go out to capture the beauty of nature for me it's a nice way to enjoy this city.

This time I went near my university. Around Uireung area, where the Royal Tombs of King Gyeongjong and Queen Seonui are located. The tombs are separated in two burial mounds up in a hill, which around it there's a path throught the forest and from where we can climb and have a really nice views from the north-east of Seoul.

The best of all is that even that Uireung is cultural heritage, it's not a tourist or popular zone, so we can enjoy a quiet and nice walk far from the stress of the city.

---

한국에서는 계절 진짜 다르다. 더운여름 끝날때, 10월 시작하면서 아름다운 단풍볼 수 있다. 숲은 많이 색갈 염색하고 다음에 길들에 노란, 등색, 빨간색 하고 갈색 양탄자 처럼 보이다.

서울에서 공원와 마당도같은것이다. 그리고 사진기 가지고 아름다운 자연 찍으러 나가는것 좋은 이도시를 즐겁을 수 있는 방법 이다.

이번때 우리대학교 가까운곳에 갔다. 거기에서 경종와와 선의 왕릉 있다. 무덤들 따로 봉분에서 정상에서 언덕에 있다. 산에서 서울북동쯕 풍경을 볼 수 있다.

사람 많이 없고 유명하지않아서 시끄러운도시에서 거리가 먼 조용한 분위기과 산책 즐거울 수 있다.

Callejeros Viajeros a Seül

Dilluns passat es va emetre el programa del canal Cuatro Callejeros Viajeros dedicat a Seül. L'equip va venir a gravar durant el mes d'octubre, i tot i que em vaig currar una bona ruta ensenyant-los el Bukhansan i un altre dia portant-los al barri de Hongdae a sopar, de bars i al karaoke. El resultat final no em desagrada, però trobo que com en tots aquests tipus de programa, costa reflectir la vida d'una ciutat o país en 50 minuts. I sempre acaben caient en tòpics, i morbo. Si voleu veure més coses i més interessants de Seül, aquí us hi espero!

Viatget a Kyushu, Japó -part III- cap a Busan!

El títol de l'entrada ja no hauria de ser 'viatget a Kyushu', ja que en l'anterior part ja deixàvem enrere el port de Hakat i Japó per arribar en ferri a Busan.

Busan és la segona ciutat més gran de Corea del Sud, amb 3,5 milions d'habitants. Curiosament és una ciutat agermanada amb Barcelona des de 1983. I de fet, és comparable amb Barcelona: Segona ciutat més gran del país, dóna a la costa sud-est, i els propis coreans admeten que té un cert encant especial que la gran Seül no té (igual que la gent compara Barcelona amb Madrid!)

Arribats al port de Busan, ens haviem de dirigir cap a Haeundae, la platja més famosa de la ciutat. Allà a la vora hi viu en Travis, un professor d'anglès d'Estats Units que ens va oferir casa seva per uns dies (via couchsurfing). La primera sorpresa va ser que el seu apartament no quedava tan aprop de la platja com ens pensàvem, de fet era pujant un turó a la zona de Jangsan. A dues parades de metro de la platja. Un cop a casa seva...ell era molt amable i obert, això sí. Però potser massa, i abusant de confiances. I tenia el pis (pis no, en realitat era una habitació amb cuina, llit, i escriptori, i un bany apart) fet un desastre. Així que amb la Rut vam 'escapar' a sopar a fora durant una bona estona, intentant tornar tard i anar directes a dormir. L'endemà al matí, el noi ja havia marxat a treballar, i sabiem que no el tornaríem a veure, ja que ja tenia assegurada una altra casa, d'una noia de Busan que com a mínim prometia millors condicions que la d'en Travis. 

Així al matí vam anar a la visita obligada: la platja de Haeundae. Especialment famosa després de l'estrena de la pel·lícula homònima. Quan vaig a una platja nova sento la necessitat de banyar-m'hi, així que no vaig fer una excepció i vaig tastar la fesca aigua del mar de Busan. Comparat amb ple estiu, que m'havien dit que la platja estava a rebentar de gent, vam tenir sort i teniem pràcticament la platja per a nosaltres solets!

Més tard la Rut ja havia de marxar, així que la vaig acompanyar a l'estació de tren, i després vaig fer camí cap a l'estació de Namsan-Dong, on hi havia la casa de l'Eunson (tot i que es fa dir Rachel pels estrangers), que molt amablement m'havia deixat la clau a la bústia ja que ella arribaria tard de treballar. Abans però, vaig fer una aturada a l'estació d'Onchonjang, i vaig visitar el parc de Geumgang, on hi ha alguns petits temples, un decadent parc d'atraccions, i unes bones vistes de la zona de Dongdae-gu.

Un cop arribat a casa l'Eunson em vaig posar còmode i vaig descansar mentre esperava l'anfitriona. La casa era un paradís comparat amb l'habitació d'en Travis. Em vaig considerar afortunat d'haver decidit canviar! Un pis molt típic coreà, amb un gran menjador i una gran cuina, 3 habitacions, i les cosetes típicament coreanes com el frigorífic especial pel kimchi, i el terra calent. Aviat va arribar la mestressa i ens vam conèixer (és una sensació molt extranya ser a casa d'algú abans de conèixer aquella persona!). La noia s'ho va currar i va cuinar una Kimchi bokumbab (arròs fregit cobert de kimchi). I vam estar xerrant una mica de l'un i de l'altre, aprenent coses de la seva ciutat, etc. Més tard em va portar a la platja de Gwangalli, on vam gaudir d'unes vistes nocturnes del pont de Gwangalli, i els edificis il·luminats del voltant.

Ja a la nit, era hora de tornar. L'endemà tocava visitar més, i encara no tenia pensat què veure. Per sert, l'Eunson em va donar algunes idees de llocs on anar i com arribar-hi.

Continuarà